Resenya

Aquest es l'enllaç per veure la resenya del meu llibre.

https://www.youtube.com/watch?v=yoJ2pTAmT3A





 Espere que vos agrade, a més de que tots i totes esteu bé en aquets temps tant dificils

Pràctica 15.

Benvolguts a tots de nou al meu bloc, avui realitzarem la pràctica 15, però tan sols
l'apartat a, ja que el b el ficarem al projecte.

Aquesta pràctica consisteix a llegir una postal que escriu una mestra de l’escola, la
qual està treballant amb el seus alumnes un programa d’immersió lingüística, on el
treball es basa en analitzar tot allò relacionat amb L2, coneixements,funció i procediments.

Per posar-nos en situació ens mostra la comunicació que tenen uns xiquets d'una aula,
amb altra dona, Cristina, que es troba lluny d'ells.

Al parlar d'una postal, trobem la funció de la comunicació diferida, ja que el destinatari es
la mestra que està en l'aula amb els xiquets.

Per altra banda les característiques que conté son:

-Text planificat

-Formal

-Tipologia textual.

Ara passem a  la postal que es realitza a l’aula, on es treballa tant de manera oral com
de manera escrita. Oral quan es demana als xiquets que diguen la informació que volen
que aparega a la postal que rebrà Cristina i la part escrita es realitza junt a la mestra per
crear d'una manera correcta tot el que es diu i per representar-ho amb llenguatge escrit
amb el fi de poder lliurar-ho. Es podria dir que per a treballar lectoescriptura amb els
xiquets d'aquesta edat és el recurs més ample i més beneficiós per continuar aprenent i
adquirint nous passos en el desenvolupament d'aquesta, ja que encara no tenen les capacitats
per portar-lesa terme soles, a més afavorim les ganes d'aprendre, ja que l'activitat a realitzar es basa en un fet
personal i apareix aleshores la necessitat de fer-ho de manera correcta.

Passant a la matèria, es l'hora de parlar del aprenentatge L2, al ser una llengua no coneguda
o de la qual no es posseeix molts coneixements,  el primer pas és anar introduint-la en les
diferents activitats del aula, ja que els seus pensaments i la forma de comunicar-se és amb la seua
L1, per fer una introducció més ampla i continua la mestra dóna suport al que es diu, escrivint-ho
a la pissarra. A més, per tal que siga  una activitat més individualitzada es divideix la classe per
la meitat, una d’elles seria la part de la classe que major nivell d'escriptura de la llengua té, és tracta
d’una pràctica per veure si és possible fer-la amb la resta del grup, al estar en xicotets grups,
és més fàcil treballar la cohesió grupal i l'ajuda continua entre els iguals.

Si volem parlar de l’etapa d’escriptura del xiquets de l'aula, és prou difícil, ja que cadascun d'ells
pot estar en una etapa, que recordem són les següents:

-Etapa indiferenciada.

-Etapa diferenciada.

-Etapa sil·làbica.

-Etapa sil·làbica alfabètica.

-Etapa alfabètica.

-Etapa ortogràfica.

Però per l'edat i de forma general solen estar en l'etapa sil·làbica alfabètica i l'etapa alfabètica.
Per determinar açò d'una manera més correcta a través de la postal, del que ells fiquen, en la etapa
sil·làbica alfabètica, les produccions de paraules son convencionals, hi ha correspondència sil·làbica
o bé en la etapa alfabètica, que es caracteritza  per el so-grafia, cada so correspon a una lletra.

Dins d'aquest camp trobem també la composició del text escrit, que es realitzarà en la llengua L2,
tot i que és igual que siga L1 o L2, hi ha un procés que seguir per produir un text. Amb aquest recurs
es poden aprofitar els coneixements que tenen de la L1, tot allò relacionat amb les formes gramatical
o bé amb l'estructura del diferents tipus de text, i així i amb ajuda de la mestra poc a poc incluir L2.
I poc a poc fer més gran el continguts de la llengua.

Per treballar el llenguatge amb la possibilitat de la comunicació, un recurs adequat i que garanteix
l’èxit és el dictat, tant a nivell de escriptura com oral, a més de fer l’oïda cap al nou llenguatge i poc
a poc anar corregint el que està malament i continuar aprenent. Personalment, m'agradaria que els
grups que es realitzaren comptaren amb xiquets que coneixen millor el llenguatge i altres que no tant,
per a així ajudar-se uns a altres i veure que les teues capacitats poden ajudar als altres, però la manera
escollida per la mestra tampoc em desagrada.

Sissena sesio

La classe, va ser teorica i van donar el bloc 1 "escola i llengua" , més en concret treballarem els programes d'educació bilingüe de la Comunitat Valenciana.

Pràctica 11

“La talpeta que volia saber qui li havia fet allò al cap”. 

Aquest llibre representa la búsqueda de la veritat, saber qui l’havia fet aquella cosa al cap.
Es un llibre on els xiquets es riuen molt i és molt fàcil captar la seua atenció durant la lectura, ja
que ells tindran curiositat per descobrir qui ha sigut l’animal que ha fet. es adequat per treballar
el ritme de les lectures , les onomatopeies, els animals de la granja i els valors com el respecte
als altres i la búsqueda de la realitat.

Fase 1
Per treballar aquesta fase, es mostrarà prèviament el llibre, entre tots sense llegir el llibre
parlarem de tots el animals que ells coneixen, després comentarem els animals que apareixen
en ell açò sempre es realitzarà en valencià, molts del animals que apareixen al llibre els xiquets
no coneixen el seu nom en altra llengua que no siga el castellà per el que es un moment important
en l'adquisició de coneixements nous. A més una vegada realitzat aquesta activitat,podrem realitzar
una hipòtesi de lo que pot aparèixer al llibre entre tots, i després de veure les imatges del conte.

I per últim, avançar les frases mes repetitives i comuns, per al que els xiquets les interioritzen i
participen de manera activa al conte.

Fase 2 

Presentarem als xiquets il·lustracions dels animals amb dibuixos grans tenint en compte la proporció
de cada animal, acompanyats de típics gestos o comportaments de cada un d’ells.
Per posar-se un poc més en context se’ls presentarà una gran caca d’argila, ya que és algo que
els crida molt l’atenció. L’’entonació en cada part de la història en la que parla cada animal serà
equivalent al tó de veu que li correspon. Per exemple amb la tortuga s’utilitzarà un tó de veu més
lent i suau en comparació amb el lleó, que serà amb més força i greu. 

Fase 3

Per treballar aquesta fase i fomentar una participació activa, la qual va acompanyada de l’atenció i
que fa més fàcil l’adquisició i interiorització dels continguts.
Açò el treballarem al conte en diferents situacions, la primera serà, parlar de tots el animals
nous que van apareixent en el llibre, que son molts i molt variats, els quals els xiquets coneixen,
parlarem de com son i com es diuen. 

Altra oportunitat en la que es pot realitzar es en el moment en que la talpeta veu per primera
vegada a un animal nou, ja que con tots el animals el diàleg principal sol ser el mateix, on es
fa protagonistes als xiquets dient les mateixes paraules per a tots.
O altra opció que també es pot dur a terme, es fer la representació entre nosaltres, posant el
mateix diàleg o bé canviant-lo.

Com a suport mentres es llig el conte es podem utilitzar imatges dels animals o  titelles, les quals
o bé s’encarrega el mestre en dur-les o es realitzen a l’aula en diferents grups xicotets, on cada grup
fa al seu gust al seu animal, situació en la que el xiquet es sent part de l’activitat i on el seu treball
es compensat treballant-lo a l’aula amb tots els companys i que fa a tots el xiquets tenir tota
la seua atenció al conte.

Fase 4

Per a aquesta fase, s'integraran els animal treballats en el conte, adquirint els coneixements abans
de començar el llibre en la realització del suports materials que hem decidit utilitzar per contar
el llibre, a més també es fomenta esos coneixements a l’hora de contar-ho.
Aquest llibre també te una gran carga nivell lingüístic i pragmatic molt recomanable per els xiquets,
el qual es dona als diàlegs. 

Fase 5 

En aquesta fase es pot practicar una sèrie d’activitats per a poder afavorir l'expressió tant oral com

escrita. A continuació es veurà una varietat referides amb el conte “La talpeta que volia saber qui li havia fet allò al cap” 

on els xiquets s’adonaran de tot el relacionat amb aquest conte.

El més important per als/les xiquets és tenir clar de que va el relat, ja que gràcies a això els xiquets

disfrutaran més de les activitats que el mestre desenvolupe a la classe.

Abans de tot els xiquets deuran d’investigar un poc sobre el personatge principal, que en aquest
cas es un talpet, hi haurà de cercar informació, mitjançant la pissarra digital de l'aula o tablets,

sobre aquest animal tan característic, on després se'ls farà una sèrie de preguntes per a veure si el

xiquets han apres algo sobre la narració com per exemple: 

• On viu el talp? 
• Molt animals hi apareixen? 
• Qui l’ajuda a trobar el que li havia fet això?

Un altra activitat proposada és reconstruir el conte, una vegada ja contat a l’aula, amb pictos que el mestre facilitarà

a cada alumne. Amb l’ajuda del mestre i entre tots els xiquets de la classe reconstruïran el conte

amb els pictogrames i una vegada tot organitzat seran els xiquets el que el contaran de nou. 

La següent activitat tracta de canviar el desenllaç del conte on es faran grups de 4 o 5 xiquets i

cada un d'ells proposaran un desenllaç diferent, on primerament deuran escriure-ho i posteriorment

cada grup ho hauran de representar, en forma de teatre a la resta de la classe el desenllaç que han

proposat.

Un altra activitat que els xiquets i xiquetes que realitzaran és reconeixer mitjançant el so u les

onomatopeies de cada animal que ha aparegut en el conte, com per exemple: la vaca, el gos, el cerdo,

la cabra,etc. A continuació es posarà un exemple:

Muuuu      →            →  *SONIDO*

Quinta sessio

Aquesta va a ser la nostra primera sessió no presencial, el dia 9 de febrer , anarem de totes formes a la universitat per realitzar la resenya.

El que van fer, va ser informar-nos de com fer-la, la llegirem  i intercambiaren idees entre tots, idees útils per tindre una major cohesió grupal i poder realitzar-la de la millor manera. Doncs en aquesta sessió soles escogirem trauriem en clar les idees per el próxim dia de classe realitzarla.

Quarta sessio

Dia 5 de febrer. Aquesta va a ser la primera classe en la que mitad de la que classe la feia no presencial i l'altra presencial.

Jo si vaig tindre classe a la universitat, i realitzarem una pràctica dels models educatius del Pais Basc, es va realitzar per grups i la exposarem el divendres següent. Pràctica molt interesant i molt enrequidora per nous coneiximents del plurilinguisme i per saber qual es millor model per aconseguir-ho.

Tercera sessió

A la classe d'avui  Xavier ens va a donar una sèrie de llibres interessants per treballar el tema que esten donant ara ,que servisca de major  suport per tindre mes conceptes i una definició mes ampla i completa.

Els llibres en són:

-Multiliingues desde el bressol

Anna Sole Mena

Editorial: Voc.

-Educació multilingual

Colin Baker

Editorial: Multilingual Maflers

-Carta a una mestra.

Editorial: Eumo

-Tractament de les llengües en un model d’educació plurilingüe per al sistema de la comunitat valencià.

Editorial: Vicent Pasqual

A més van treballar alguns conceptes de la escola i la llengua, com son:

-La diversitat lingüística

-Variables sociolingüísticas

-Educació bilingüe 

Segona sessió

Per el segon dia estaguerem treballant con fer i les pautes que seguiriem per realitzar un  text informatiu, per la realizació d'aquest treball donarem una sèrie de coneiximents i idees interesants per ultilitzar en el nostre futur docent, que és com anem a treballar al nostre aula la llengua i la cultura.

El meu text informtaiu es el següent:

Text informatiu

CEIP LAS CULTURAS DE TORREVIEJA

Estimades famílies:

Per aconseguir una escola que tinga tots els recursos necessaris corresponents a la llengua i la cultura, volem fer-hos saber com l'anem a treballar al aula, per representar aquesta informació utilitzarem les preguntes i respostes.

Com anem a treballar al aula la llengua i la cultura?

-Las cultures de torrevieja , es una escola castellano-parlant, doncs en la que es treballa a més altres llengües (valencià i angles) .

-Es donà importància en el aula a la pluriculturalitat, és a dir,  el coneixement de altres cultures.

-Se treballen diferents formes del llenguatge per poder obtindré una comunicació més completa i comprensiva depenent de les diferents situacions.

-Impartir un ensenyament globalitzat.

Quin serà el resultat?

-El conèixer de manera adequada les llengües

-I aconseguir uns hàbits de lectura

Atentament,

Despres va aparèixer altres questions com, qual era la millor lletra per treballar a infantil?, algo que podia parèixer simple però que molta gent no ho tenía clar. En resum per a infantil la lletra en majúscula es la més adequada perquè encara no tenen una motricitat fina i no tenen coordinació del moviment de la má. I poc a poc s'ha de desenvolupar tant la motricitat gruixuda com fina, i poden realitzar més coses en les mans



I per últim, van veur un vídeo de Francesco tonucci, que es el següent:

On la idea general i la reflexió que faig es :

Primer, parlarem un poquet de qui es Tonucci, per ficar-nos en situació, aquest home es un pensador, psicopedagogo i dibuixant italia. A més es un autor de nombrosos llibres sobre el paper del xiquets en el ecosistema urba.

El que parlà en aquest vídeo es la educació, el que vol es una educació globalitzada, on l'ajuda i la cooperació siguen els pilars més importants, també fa referencia respecte a la diversitat on es reconeix la oportunitat d'anar a l'escola a tots per igual.

Diu que no hi ha asignatures principals o secundaries, sinò tenen totes la mateixa importancia i uns coneiximents molts amples i bons per a la nostra formació educativa. Donà una gran responsabilitat a l'educació infantil, per la importancia que té en la creació del primers pilars educatius i en que es recolzaran els següents.

Primer dia a l'assignatura de leptoscriptura catalana

El article ( https://criatures.ara.cat/lectura/Llegir-culpa_0_2387161270.html#comments.) parlà de la importància de llegir, que no té perquè ser grans novel·les o grans poemes, l’important es llegir el que te agrada i que té la mateix influencia o millor , ja que surt de la curiositat i les teues ganes de llegir-ho, mentre que la lectura de grans novel·les o poemes es dita per l’escola de manera obligatòria.

Exemple de el resum general que donem, i la poca participació que havia.

L’ensenyament basat en l’error, dir les coses per aprendre i no tenir por a equivocar-se.

A més parlem de qual seria la edat adequada per començar a llegir, i comptarem les experiències o anècdotes pròpies, de la nostra etapa de l’adquisició del llenguatge. I per majoria grupal, decidirem que la millor edat per començar es en 6 anys, doncs tots estaven d’acord, de que cadascun necessita el seu ritme d’aprenentatge, doncs també tenim que tenir la habilitat de detectar les deficiències que poden tenir, per buscar una solució l’abans possible, sempre que haja un solució, i sinó buscar altra solució sense poder arreglar el seu problema

Resum: Encara que les noves generacions, no llegeixen els llibres clàssics, la nostra funció sempre serà ajudar-los a escriure i a llegir, i despertar en ells la motivació per la lectura. Llegint el que més l’apeteix.

Pràctica del llenguatge.

Parlant de l’estimulació i el nivell, del llenguatge formal i informal.

Formal: El que aprenem en l’escola

Informal: El que aprenem fora de l’horari escolar, per el nostre compte

I com van fent-se grans el coneixement de cada idioma des del moment que comença fins al que arriba, i la possibilitat de perdre tots els coneixements adquirits per la no utilització del idioma en molt de temps.

El conte de la nostra vida lingüística.

EL xiquet del castellà

Fa molts anys, allà pel any 1997, va nàixer un xiquet el qual es deia Luis, ell vivia a un xicotet poble de València i des de el primer any de la seua vida  ja tenia molt present el castellà.

Es va refugiar en eixa llengua i va ser la que utilitzava per a tot per a la seua comunicació, anys desprès van aparèixer noves llengües per a ell, primer de manera informal va descobrir el valencià, relacionat amb el descobriment més ampli de la vida social, i el conèixer a altres persones, que utilitzaven aquesta llengua , més tard va aplegar a la meua formació del llenguatge de manera formal, ja que cada setmana teníem matèries a l’escola en las que s’impartien les classes en aquest idioma, poc a poc i lluitant amb la meua motivació i amb les ganes que tenia de aprendre altre idioma, que no era ninguna, vaig arribar a una comprensió i entendiment total per la seua utilització.

Quasi al mateix temps, el angles va sortir de la nada, de manera formal, en va resultar prou difícil, i encara no tinc un gran nivell, doncs ja puc tenir conversacions o saber el que estic llegint d’aquest idioma, en esta llengua no va tindre molta formació informal, ja que la única vegada utilitzada va ser al realitzar viatges o al contrari per veure series en aquest idiomes per a fer l’orella.

La conclusió general, es la següent, encara que han aparegut diferents idiomes, els qual ha pogut aprèn d’una manera més completa, sempre es va refugiar en la seua llengua materna i a més la que millor coneixia, deixant al costat les altres llengües i mostrar por al utilitzar-les.

I aquesta es la pràctica de la gràfica que realitzarem de les nostres llengües: