El article ( https://criatures.ara.cat/lectura/Llegir-culpa_0_2387161270.html#comments.) parlà de la importància de llegir, que no té
perquè ser grans novel·les o grans poemes, l’important es llegir el que te
agrada i que té la mateix influencia o millor , ja que surt de la curiositat i
les teues ganes de llegir-ho, mentre que la lectura de grans novel·les o poemes
es dita per l’escola de manera obligatòria.
Exemple de el resum general que donem, i la poca
participació que havia.
L’ensenyament basat en l’error, dir les coses per aprendre i
no tenir por a equivocar-se.
A més parlem de qual seria la edat adequada per començar a
llegir, i comptarem les experiències o anècdotes pròpies, de la nostra etapa de
l’adquisició del llenguatge. I per majoria grupal, decidirem que la millor edat
per començar es en 6 anys, doncs tots estaven d’acord, de que cadascun
necessita el seu ritme d’aprenentatge, doncs també tenim que tenir la habilitat
de detectar les deficiències que poden tenir, per buscar una solució l’abans
possible, sempre que haja un solució, i sinó buscar altra solució sense poder
arreglar el seu problema
Resum: Encara que les noves generacions, no llegeixen els
llibres clàssics, la nostra funció sempre serà ajudar-los a escriure i a
llegir, i despertar en ells la motivació per la lectura. Llegint el que més
l’apeteix.
Pràctica del llenguatge.
Parlant de l’estimulació i el nivell, del llenguatge formal
i informal.
Formal: El que aprenem en l’escola
Informal: El que aprenem fora de l’horari escolar, per el
nostre compte
I com van fent-se grans el coneixement de cada idioma des
del moment que comença fins al que arriba, i la possibilitat de perdre tots els
coneixements adquirits per la no utilització del idioma en molt de temps.
El conte de la nostra vida lingüística.
EL xiquet del castellà
Fa molts anys, allà pel any 1997, va nàixer un xiquet el
qual es deia Luis, ell vivia a un xicotet poble de València i des de el primer
any de la seua vida ja tenia molt
present el castellà.
Es va refugiar en eixa llengua i va ser la que utilitzava
per a tot per a la seua comunicació, anys desprès van aparèixer noves llengües
per a ell, primer de manera informal va descobrir el valencià, relacionat amb
el descobriment més ampli de la vida social, i el conèixer a altres persones,
que utilitzaven aquesta llengua , més tard va aplegar a la meua formació del
llenguatge de manera formal, ja que cada setmana teníem matèries a l’escola en
las que s’impartien les classes en aquest idioma, poc a poc i lluitant amb la
meua motivació i amb les ganes que tenia de aprendre altre idioma, que no era
ninguna, vaig arribar a una comprensió i entendiment total per la seua
utilització.
Quasi al mateix temps, el angles va sortir de la nada, de
manera formal, en va resultar prou difícil, i encara no tinc un gran nivell,
doncs ja puc tenir conversacions o saber el que estic llegint d’aquest idioma,
en esta llengua no va tindre molta formació informal, ja que la única vegada
utilitzada va ser al realitzar viatges o al contrari per veure series en aquest
idiomes per a fer l’orella.
La conclusió general, es la següent, encara que han aparegut
diferents idiomes, els qual ha pogut aprèn d’una manera més completa, sempre es
va refugiar en la seua llengua materna i a més la que millor coneixia, deixant
al costat les altres llengües i mostrar por al utilitzar-les.
I aquesta es la pràctica de la gràfica que realitzarem de les nostres llengües:
